Ostres!
Quin fred fa de sobte, tant bé que estava fa un moment, em sembla
que m'ha despertat aquesta fredor que m'empeny a obrir els ulls sense
tenir-ne ganes, tant a gust que he passat tot aquest temps, no sé
què deu venir ara. Que em deixin tranquil·la, no tinc ganes d'obrir
els ulls. I tot i que em resisteixo no puc evitar-ho. Apa, ja està,
una escletxa de llum entra per les parpelles obertes, però m'encega
i no veig on sóc. Hi ha soroll, una mica de soroll que no sé
identificar, abans era un silenci plaent, ple d'ones sonores que em
gronxaven, i ara cada segon que passa augmenta aquest brogit de fons,
tant molest. Ara ja ho veig, són boletes! Boletes rodones que obren
els ulls poc a poc, és un mar gegant de boletes fins ara
silencioses. Dec ser una boleta jo!