Hi ha coses que s'encallen

Hi ha coses que s'encallen a dins i no surten ni forçant les paraules. Fan mal com el plor truncat d'un nadó quan li falta l'aire, com l'aire gelat quan passa per la gola i arriba al pit en un cop sec després d'una alenada amb la boca oberta, com aquell perdó que mai vam demanar i que torna repetidament cercant la redempció.

Planeta 43º

Li agradava la ciutat i tot allò que tingués aroma urbà, com el color gris dels murs de formigó, la remor constant de fons, que no permet el silenci, tant solitari, l'absència de nits negres, sempre hi ha una claror tènue, fins i tot les matinades d'hivern, el moviment constant, que no deixa espai a l'individu, ni a la reflexió, de resultat poc previsible... En resum, havia nascut per aixafar l'asfalt.

Planeta d'angoixa

Són màgiques, les flames. Deu ser per això que se'n diu la nit màgica, la d'avui, segons com no pots deixar de mirar-les. Els passa igual als nens?

On és ara? Era aquí al meu costat fa només un segon, no s'haurà acostat a la foguera oi? No, no... ja sentiria els crits si es cremés. On és? Quan el trobi a mi si que em sentirà.. si estava aquí mateix. Amb tant de fum i les flames de cara no hi veig, és tant petit... si no he deixat de vigilar-lo ni un moment, on és... Joan!