Planeta en filera.

La noia del final duu un mocador de color lila amb unes floretes rosades i grogues, tibat enrere i lligat a la nuca amb un nus que sembla un petit monyo. És jove i bonica i té la cara rodona i uns llavis rosats, que acaben de petonejar el nadó que bressola. Amb un gest entrenat pica la mà del petit que salta al seu voltant i que acaba d'acaronar encuriosit launa rasta de la llarga cua que lluu el noi de davant. És molt alt i prim i l'acompanya un gos pataner que marca les costelles, i una altra noia igualment prima. Van vestits amb roba gastada de colors vius que forma una combinació tan extremada com ells mateixos. Ella intenta endevinar ben concentrada com s'ha elaborat el coll de ganxet finament teixit amb fil rosa que reposa sobre l'espatlla corbada de l'àvia que li dóna l'esquena.

Planeta construït

Mirava per la finestra de la sala, enfilat de genolls en una cadira, el nas enganxat al vidre, el baf rebotant-li a la cara ben vermella.

- Fan molt soroll, mare! Hi ha moltes excavadores!

- Sí, és que construeixen uns pisos en aquest solar.

- Ah si? ... perquè?

- Per a vendre’ls

- Per què?

- Per a fer diners.

- Per què?

.....silenci....