Planeta injust?

Si, aquesta jaqueta, aquesta de color verd. Talla 42. No està malament per la meva edat, oi? Cinquanta tres anys i solter! Solter! I apa, de vacances i a viure la vida. Està bé, oi?

Però mira, és que la dona m'ha deixat.

Només per aixecar un dit, ja veus noia, tots els problemes que tinc.  Coses que passen, oi? M'ha deixat i ja està amb un altre. Aviat sortirà el judici.  

Planeta de filats

La nena s’ha mig despertat en deixar de sentir el balanceig que ocupa la major part del seu temps, però vol mandrejar el son una mica més, mentre espera que el moviment torni a començar. 

Li sembla que la parada s’allarga eternament i ja ha obert els seus ulls negres, plens de preguntes. Davant seu, el rostre del pare, que la porta sempre a sobre. Darrera el pare, un filat.

—Per què? —assenyala amb el dit i mira el seu pare.

—No podem passar, esperarem.

—I per què?

—No podem fer res més.

—Per què?

Planeta vampíric

Tot i el fred, el sol escalfa prou com per estar-se fora prenent el cafè. Però hi ha algú concret. Algú que trencaria l’encant amb la seva xerrameca imparable. O sigui que m’estaré a dins en la foscor. M’assec i escolto les converses dels altres. Són una distracció insuperable tot i limitada en el temps, o potser per això, justament.