Tot
va començar fa una eternitat, quan el pare, enfilat dalt de bastides
grandioses, tocava el cel amb els seus pinzells.
Fou
aleshores quan vaig obrir els ulls per primera vegada, enmig del
silenci i la frescor. Vaig sentir el cruixit subtil de les robes de
seda i l'olor humida de l'aigua i la calç ben a prop, i vaig ser
conscient per primer cop de la bellesa i la magnitud de la creació
dels homes. La resistència i la voluntat del pare eren admirables;
dia rere dia durant quatre anys, va treballar durament lluitant
contra totes les adversitats: va afrontar el dolor dels ossos i dels
muscles, forçat a estar sempre amb els braços i el cap alçats, en
un escorç impossible; va afrontar el dolor de l'ànima després del
gran fracàs inicial, havent de començar de nou després de
consultar els grans mestres de l'època, en una lliçó d'humilitat
difícil d'oblidar. El vaig veure passar gana i fred sense
queixar-se, mogut per l'amor a l'art i als homes.