Josep
i Jesús eren dos nens particulars que anaven a la meva classe. La meva escola
era una escola igualment particular, que aleshores anomenàvem inclusiva, i a
cada curs hi havia un o dos infants especials.
En
Josep, que era un any més gran que nosaltres, va arribar quan encara érem força
menuts, i desseguida es va fer un lloc entre nosaltres. Molt aviat va fer un
parell d’amics inseparables. Era un nen simpàtic, polit, primet, amb una
evident falta d’autocontrol i d’atenció, extremadament inquiet. Tant, que fins
i tot havia arribat a les mans amb alguna mestra, recordo una esbatussada amb
la de matemàtiques.... és clar que també recordo “la de matemàtiques”! Però bé,
aquest seria un altre tema.....