Ficcions de la memòria:Estambul

Recolzats a la barana del petit balcó circular que abraça la Torre Gàlata, igual que ho faria un vent suau, compartim el capvespre d’estiu d’aquest dia extraviat en el record. 
Un dia farcit d’aromes nous d’espècies, de camins i de mar, que es van arraulint poc a poc per desaparèixer amb el sol i deixar pas a l’olor fresca de la nit i als seus sons. La crida a la pregària acarona totes les parets i tomba totes les cantonades de les cases i entra en tots els sotans, banys, masmorres i cisternes d’aquesta ciutat que és una cruïlla, i després puja tots els minarets i arriba aquí dalt i ens embolcalla amb dolçor, a nosaltres que som estrangers en les paraules però no en l’esperit.

Planeta de Nits de Nadal

Ja són dos quarts de vuit i aquest matí tot està massa tranquil. Tinc aquella sensació burleta d’estar en territori equivocat a l’hora errònia, havent oblidat alguna cosa important sense saber ben bé el què, amb l’única seguretat de saber-me estrangera de mí mateixa. He aparcat sense problemes, per variar.

A través de la finestreta sembla que aquest tel de fredor emboirada vulgui ocultar, conscient de la data, les tristeses alienes, tant inconvenients, i de passada, les més íntimes.

Planeta de dones

Van decidir seure sobre una pedra solitària al mig del no res, a esperar el gran moment. S'hi van encabir tots tres de costat, molt junts, i es van cobrir amb la roba de colors per protegir-se del sol intens del migdia. Tot i la seva pell negra, al cap de pocs minuts les cames polsegoses els cremaven com fil-ferros, però la peça de roba acolorida no era prou gran per cobrir-los de cap a peus. A cap dels tres no se'ls va acudir moure´s de lloc, perquè allò que havien de veure compensaria aquelles petites incomoditats, i perquè no hi havia cap altre lloc on anar.

Les dues novel·les de la Maria

Després de la sorprenent conversa d'aquest mati puc dir que els millors moments de la vida es fan esperar molt de temps, però no massa. Arriben a l'instant precís que estem preparats per considerar-los en en la seva vàlua exacta.

Jo estava comprant a la fruiteria del mercat com cada dimecres, quan vaig notar que una dona gran em mirava des de la cafeteria del davant, al mateix temps que cercava alguna cosa amb insistència dins una bossa de ma feta de ganxet de colors. Tenia els cabells blancs, la pell rosada i ulleres rodones, i duia una faldilla de colors, com aquelles de les noies hippies dels seixanta. Jo sempre prenc cafè a aquesta hora, de manera que malgrat la incomoditat que em causava aquella inspecció tan descarada, no vaig voler canviar el costum.

Ficcions de la memòria: Egipte

Tot just acabava de sortir el sol quan vaig trepitjar per primer cop la sorra del desert. La fredor de la nit s'escolava granet a granet entre els dits dels peus, lliures en les sandàlies de cuir treballat a la manera tradicional.

Vaig mirar a l'horitzó i em vaig adonar que no es distingia. Una lleugera boirina transformava el paisatge en una imatge dubtosa, talment com si es tractés d'un miratge, com si no fos cert del tot que jo fos allà, on començaven els meus somnis joves.  La sorra clara s'unia amb el blau cel esplèndid en una zona intermèdia de color embrutit, com si la història hagués usat una goma d'esborrar per eliminar la línia precisa i segura de la realitat.