Planeta de llibres

Ella llegeix tranquil·lament, passant una pàgina i una altra, i una altra, i una altra més per fer temps. Fa calor per ser primavera, i la pell bruna li crema sota el sol. Per això s'ha instal·lat sota una ombrel·la de ratlletes, i allà es protegeix del melic cap amunt, mentre les cames nues llueixen la seva joventut. De tant en tant fa un glop de l'ampolla de plàstic encara prou fresca perquè l'amaga sota la cadira. Corre una mica de brisa que fa l'espera més passadora.

Planeta de frustracions

Voldria tenir un cos líquid i fluir entre els contratemps i les esquerdes de l’existència sense arrossegar les pedres del camí. Ser líquida tota jo i brollar de la ferida oberta, vermella com la sang renovadora. Saber-me adaptar i resseguir els paisatges lliscant sobre la vida, només per instint. Tenir la mirada neta i acaronar les hores mortes com l’infant lliure d’acusacions, i dibuixar solcs prou profunds perquè la llavor de la innocència no se l’enduguin els ocells negres.

Voldria expandir-me arreu i abastar tots els racons de la crueltat i tapar-ne els porus, ser-ne una segona pell líquida i viscosa. Protegir els dèbils i segar el futur dels poderosos i els abusadors i així mantenir-los al costat fosc per tota l’eternitat. Enmig de tenebres infinites, en el buit d’un forat negre que els homes no podran explorar mai més.

Si fora riu baixaria amb la força del desig per empènyer els prejudicis avall, avall, i ofegar-los al fons del mar, al cementiri de tresors oblidats entre derelictes. Si fora mar gronxaria les misèries fins a la platja deserta, on moren les ones i els homes recullen les despulles del seu món injust. Si fora sang em voldria vermella d’infantament i no de mort, ni de lluita. Però només sóc una dona en un món frustrant. 

Planeta injust?

Si, aquesta jaqueta, aquesta de color verd. Talla 42. No està malament per la meva edat, oi? Cinquanta tres anys i solter! Solter! I apa, de vacances i a viure la vida. Està bé, oi?

Però mira, és que la dona m'ha deixat.

Només per aixecar un dit, ja veus noia, tots els problemes que tinc.  Coses que passen, oi? M'ha deixat i ja està amb un altre. Aviat sortirà el judici.  

Planeta de dones

Van decidir seure sobre una pedra solitària al mig del no res, a esperar el gran moment. S'hi van encabir tots tres de costat, molt junts, i es van cobrir amb la roba de colors per protegir-se del sol intens del migdia. Tot i la seva pell negra, al cap de pocs minuts les cames polsegoses els cremaven com fil-ferros, però la peça de roba acolorida no era prou gran per cobrir-los de cap a peus. A cap dels tres no se'ls va acudir moure´s de lloc, perquè allò que havien de veure compensaria aquelles petites incomoditats, i perquè no hi havia cap altre lloc on anar.