Aquella
nit de 1618, l'home fitava la casa de lluny, des de fora, embadalit
per la llum ataronjada que es veia sortir per la finestra. Va estar
observant molta estona arraulit en aquell llogarret perdut a peu de
muntanyes, en la tercera nit d'acompliment de la seva noble missió.
Anotava
en una llibreta petita de tapes de cuir molt fosc, tots els detalls
que no havia d'oblidar per emetre, posteriorment, un judici el més
documentat possible. Sentia el dolor punyent dels dits balbs a causa
del fred, però el pes de la seva responsabilitat el mantenia ferm en
la decisió de dedicar-se a aquella feixuga tasca que havia pres
temps enrere.
A dins
la casa, la jove mare coïa el pa mentre traginava una olla pesada i
voluminosa de ferro colat, des de la taula de fusta al foc a terra. En fer aquest gest una espatlla li va quedar descoberta fins gairebé
l'inici del pit, en relliscar-li la vella camisa, cordada de
qualsevol manera uns minuts abans, després d'alletar el seu nadó,
que per fi dormia satisfet al bressol.