La Laura sempre arriba la primera a
l'oficina. En el silenci matiner les seves passes curtes i ràpides
se senten d'una hora lluny: clac clac clac clac.
El cos ben estirat, el cap enrere, la
pitrera prominent, decidida, com correspon a la seva posició de
secretària experimentada, la de més antiguitat. No s'oblida mai de
saludar la secretària del president de la companyia, els dies que
aquella se li adelanta:
- Bon dia, Genoveva
- Bon dia, bon dia – li contesta
l'altra, com qui no vol la cosa, gairebé sense mirar-la, no fós
cas que s'agafi alguna llibertat que no li toca.