dissabte, 12 d’abril del 2014

Planeta fals

Avançaven una cap a l’altra a pas regular, trepitjant amb compte d’alinear perfectament les passes sobre la catifa vermella. Amb les sandàlies de taló altíssim, com unes ballarines sobre gratacels, els peus lluïen dits vestits amb ungles de manicura luxosa. 

Un genoll un cop i després l’altre, es deixaven mirar complaents durant un moment màgic, a través d’un tall llarguíssim, sender amb destí a la luxúria entre robes de color carmesí.

Al davant seu, talment com un mirall que retorna la imatge replicada, l’altra es movia generosament al compàs d’uns malucs ben treballats, embotits en una segona pell daurada que realçava les corbes sinuoses.