Van
decidir seure sobre una pedra solitària al mig del no res, a esperar
el gran moment. S'hi van encabir tots tres de costat, molt junts, i
es van cobrir amb la roba de colors per protegir-se del sol intens
del migdia. Tot i la seva pell negra, al cap de pocs minuts les cames
polsegoses els cremaven com fil-ferros, però la peça de roba
acolorida no era prou gran per cobrir-los de cap a peus. A cap dels
tres no se'ls va acudir moure´s de lloc, perquè allò que havien de
veure compensaria aquelles petites incomoditats, i perquè no hi
havia cap altre lloc on anar.