Li agradava la ciutat i tot allò que
tingués aroma urbà, com el color gris dels murs de formigó, la
remor constant de fons, que no permet el silenci, tant solitari,
l'absència de nits negres, sempre hi ha una claror tènue, fins i
tot les matinades d'hivern, el moviment constant, que no deixa espai
a l'individu, ni a la reflexió, de resultat poc previsible... En
resum, havia nascut per aixafar l'asfalt.