divendres, 28 de febrer del 2014

Planeta construït

Mirava per la finestra de la sala, enfilat de genolls en una cadira, el nas enganxat al vidre, el baf rebotant-li a la cara ben vermella.

- Fan molt soroll, mare! Hi ha moltes excavadores!
- Sí, és que construeixen uns pisos en aquest solar.
- Ah si? ... perquè?
- Per a vendre’ls
- Per què?
- Per a fer diners.
- Per què?

.....silenci....

dimarts, 18 de febrer del 2014

Planeta fosc

He recuperat un vell rellotge de corda del meu avi. I un despertador d'aquells que se senten a kilòmetres de distància, que fan vibrar un petit martellet metàl·lic sobre una campaneta estrident. Cada nit els dono corda amb la mateixa atenció  amb que cuidaria un tresor. Si no ho fes no podria llevar-me puntualment a les set del matí, faci fred o calor. Aquests dies fa fred, però conservo la roba de llit luxosa, moderna  i urbana de la meva vida passada, i quan cal hi sumo unes mantes de llana que he trobat dins el fons d'un armari centenari. Beneïda moda eclèctica! 

dissabte, 1 de febrer del 2014

Planeta desierto


Hoy al levantarme hacía viento. Casi no se puede salir afuera, la arena se levanta y golpea los ojos, como si los quemara. Todos se cubren con sus ropas para protegerse, pero con mi ropa no puedo, es demasiado pequeña. No llega para a cubrirme la cara porque he crecido mucho, ya tengo 14 años. Creo que esta ropa era de mi hermana mayor, aunque no estoy segura. No sabemos nada de ella, salió una tarde a trabajar y ya no volvió. Fue el día del bombardeo que alcanzó la casa. La esperamos casi una semana, pero vivir allí se hizo tan peligroso que mi padre decidió que nos fuéramos. Al principio no iba a venir, se quedaría para buscarla, pero cuando bombardearon el hospital donde trabajaba supo que no había solución, y nos fuimos todos.