Des de la barca veig l'horitzó ben
definit, amb la llum d'un dia de primavera que transcorre frívol,
navegant sobre les aigües transparents a recer d'aquesta costa
plàcida que tant estimo. Alço la vista i mes enllà veig un mar
blau, fosc i sòrdid en la seva grandesa, inquiet i famèlic de
tresors, que bressola les barques com el nen que empeny el gronxador
una vegada i una altra, més amunt, més amunt, més amunt...