dilluns, 20 d’abril del 2015

Planeta de naufragis

Des de la barca veig l'horitzó ben definit, amb la llum d'un dia de primavera que transcorre frívol, navegant sobre les aigües transparents a recer d'aquesta costa plàcida que tant estimo. Alço la vista i mes enllà veig un mar blau, fosc i sòrdid en la seva grandesa, inquiet i famèlic de tresors, que bressola les barques com el nen que empeny el gronxador una vegada i una altra, més amunt, més amunt, més amunt...