Hi ha coses que s'encallen a dins i no
surten ni forçant les paraules. Fan mal com el plor truncat d'un
nadó quan li falta l'aire, com l'aire gelat quan passa per la gola i
arriba al pit en un cop sec després d'una alenada amb la boca
oberta, com aquell perdó que mai vam demanar i que torna
repetidament cercant la redempció.
diumenge, 19 de març del 2017
Ficcions de la memòria:19 de març
La metgessa parla a poc a poc,
esforçant-se per exposar-ho tot amb claredat. Té un aspecte afable,
sembla cansada, la seva veu ressona en la petita sala asèptica que
anomenen locutori 1. Duu una còfia de colors vius i alegres, gens
adients per a l'ocasió, una bata de color blau intens que jo
esperava de color verd poma, com abans. Miro de concentrar-me en el
que diu per no perdre el fil però de sobte els meus pensaments
s'emboliquen i es desboquen incontrolats.
Etiquetes de comentaris:
Dia de Sant Josep,
Ficcions de la memòria,
malaltia,
mort,
vida
Subscriure's a:
Missatges (Atom)