Després
de la sorprenent conversa d'aquest mati puc dir que els millors
moments de la vida es fan esperar molt de temps, però no massa.
Arriben a l'instant precís que estem preparats per considerar-los en
en la seva vàlua exacta.
Jo
estava comprant a la fruiteria del mercat com cada dimecres, quan
vaig notar que una dona gran em mirava des de la cafeteria del
davant, al mateix temps que cercava alguna cosa amb insistència dins
una bossa de ma feta de ganxet de colors. Tenia els cabells blancs,
la pell rosada i ulleres rodones, i duia una faldilla de colors, com
aquelles de les noies hippies
dels seixanta. Jo sempre prenc cafè a aquesta hora, de manera que
malgrat la incomoditat que em causava aquella inspecció tan
descarada, no vaig voler canviar el costum.