Encara
no eren les dotze i l'activitat seguia essent frenètica a la
cafeteria on treballava l'Alisson. Les converses barrejades, en veu
massa alta, sobrevolaven tota la sala esdevenint un brogit de fons,
com el d'un borinot, però molt més evident, molt més insistent i
durador. Gairebé eixordador, combinant-se sense remei amb el xocar
estrident de plats i tasses i culleretes i, per acabar la simfonia,
l'explosió freqüent de l'escalfador de la llet de la cafetera.
Mentre colpejava el filtre contra les escombraries i amb un gest
hàbil el tornava a omplir amb cafè mòlt, va sentir per enèsima
vegada aquella conversa sobre les vacances:
-I
tu, què faràs per vacances?
-Ah!
jo aniré al poble! Tranquil·litat i bons aliments, i que em
cuidin...