Planeta terra.

Encara no eren les dotze i l'activitat seguia essent frenètica a la cafeteria on treballava l'Alisson. Les converses barrejades, en veu massa alta, sobrevolaven tota la sala esdevenint un brogit de fons, com el d'un borinot, però molt més evident, molt més insistent i durador. Gairebé eixordador, combinant-se sense remei amb el xocar estrident de plats i tasses i culleretes i, per acabar la simfonia, l'explosió freqüent de l'escalfador de la llet de la cafetera. Mentre colpejava el filtre contra les escombraries i amb un gest hàbil el tornava a omplir amb cafè mòlt, va sentir per enèsima vegada aquella conversa sobre les vacances:

-I tu, què faràs per vacances? 

-Ah! jo aniré al poble! Tranquil·litat i bons aliments, i que em cuidin...

Planeta creat

Tot va començar fa una eternitat, quan el pare, enfilat dalt de bastides grandioses, tocava el cel amb els seus pinzells.

Fou aleshores quan vaig obrir els ulls per primera vegada, enmig del silenci i la frescor. Vaig sentir el cruixit subtil de les robes de seda i l'olor humida de l'aigua i la calç ben a prop, i vaig ser conscient per primer cop de la bellesa i la magnitud de la creació dels homes. La resistència i la voluntat del pare eren admirables; dia rere dia durant quatre anys, va treballar durament lluitant contra totes les adversitats: va afrontar el dolor dels ossos i dels muscles, forçat a estar sempre amb els braços i el cap alçats, en un escorç impossible; va afrontar el dolor de l'ànima després del gran fracàs inicial, havent de començar de nou després de consultar els grans mestres de l'època, en una lliçó d'humilitat difícil d'oblidar. El vaig veure passar gana i fred sense queixar-se, mogut per l'amor a l'art i als homes.