Planeta de llibres

Ella llegeix tranquil·lament, passant una pàgina i una altra, i una altra, i una altra més per fer temps. Fa calor per ser primavera, i la pell bruna li crema sota el sol. Per això s'ha instal·lat sota una ombrel·la de ratlletes, i allà es protegeix del melic cap amunt, mentre les cames nues llueixen la seva joventut. De tant en tant fa un glop de l'ampolla de plàstic encara prou fresca perquè l'amaga sota la cadira. Corre una mica de brisa que fa l'espera més passadora.

Les dues novel·les de la Maria

Després de la sorprenent conversa d'aquest mati puc dir que els millors moments de la vida es fan esperar molt de temps, però no massa. Arriben a l'instant precís que estem preparats per considerar-los en en la seva vàlua exacta.

Jo estava comprant a la fruiteria del mercat com cada dimecres, quan vaig notar que una dona gran em mirava des de la cafeteria del davant, al mateix temps que cercava alguna cosa amb insistència dins una bossa de ma feta de ganxet de colors. Tenia els cabells blancs, la pell rosada i ulleres rodones, i duia una faldilla de colors, com aquelles de les noies hippies dels seixanta. Jo sempre prenc cafè a aquesta hora, de manera que malgrat la incomoditat que em causava aquella inspecció tan descarada, no vaig voler canviar el costum.

Planeta perdut

Els nois es van esmunyir dins la biblioteca per la finestra del carreró del darrera, encoratjats per la foscor de la nit i la fresca de l’estiu. Havíen intimidat a un noiet perquè els la deixés oberta durant la tarda, assegurant-li que si no ho feia, ho pagaria car al setembre, quan comencés a l’institut. L’autoritat d’aquests mafiosos de pati d’escola els venia conferida per drets adquirits durant anys de costums i normes no escrites, esdevingudes universals. Els joves corpulents trien quina part del pati i del carrer és la seva, i fan fora els mosquits esquifits que arriben amb ulls esbatanats, temorosos d’aquest nou hàbitat desconegut.