Encara és de nit quan enfilem el camí de tornada. Tot és fosc, i el cel farcit d'estels. La carretera buida, el nostre cotxe com un petit estel, sol en la grandesa de l'univers. Se sent l'olor del mar -anem resseguint la costa per embarcar en un ferry de línia regular- que entra per la finestra oberta, com la fresca que espavila els nostres cervells encara massa a prop del descans.