Planeta vampíric

Tot i el fred, el sol escalfa prou com per estar-se fora prenent el cafè. Però hi ha algú concret. Algú que trencaria l’encant amb la seva xerrameca imparable. O sigui que m’estaré a dins en la foscor. M’assec i escolto les converses dels altres. Són una distracció insuperable tot i limitada en el temps, o potser per això, justament.

Planeta creat

Tot va començar fa una eternitat, quan el pare, enfilat dalt de bastides grandioses, tocava el cel amb els seus pinzells.

Fou aleshores quan vaig obrir els ulls per primera vegada, enmig del silenci i la frescor. Vaig sentir el cruixit subtil de les robes de seda i l'olor humida de l'aigua i la calç ben a prop, i vaig ser conscient per primer cop de la bellesa i la magnitud de la creació dels homes. La resistència i la voluntat del pare eren admirables; dia rere dia durant quatre anys, va treballar durament lluitant contra totes les adversitats: va afrontar el dolor dels ossos i dels muscles, forçat a estar sempre amb els braços i el cap alçats, en un escorç impossible; va afrontar el dolor de l'ànima després del gran fracàs inicial, havent de començar de nou després de consultar els grans mestres de l'època, en una lliçó d'humilitat difícil d'oblidar. El vaig veure passar gana i fred sense queixar-se, mogut per l'amor a l'art i als homes.