Planeta 43º

Li agradava la ciutat i tot allò que tingués aroma urbà, com el color gris dels murs de formigó, la remor constant de fons, que no permet el silenci, tant solitari, l'absència de nits negres, sempre hi ha una claror tènue, fins i tot les matinades d'hivern, el moviment constant, que no deixa espai a l'individu, ni a la reflexió, de resultat poc previsible... En resum, havia nascut per aixafar l'asfalt.

Planeta sense sostre

Es va despertar amb els primers sorolls del dia, després d'un son fragmentat, intermitent, com moltes altres nits. Li hauria vingut de gust estirar-se per tocar amb els braços els extrems del món, però no va fer-ho, perquè va notar el fred de matinada, encara rondant. Va treure el nas per mirar què s'hi coïa al parc, aquell matí, i de moment tot estava ben tranquil i silenciós.

Planeta terra.

Encara no eren les dotze i l'activitat seguia essent frenètica a la cafeteria on treballava l'Alisson. Les converses barrejades, en veu massa alta, sobrevolaven tota la sala esdevenint un brogit de fons, com el d'un borinot, però molt més evident, molt més insistent i durador. Gairebé eixordador, combinant-se sense remei amb el xocar estrident de plats i tasses i culleretes i, per acabar la simfonia, l'explosió freqüent de l'escalfador de la llet de la cafetera. Mentre colpejava el filtre contra les escombraries i amb un gest hàbil el tornava a omplir amb cafè mòlt, va sentir per enèsima vegada aquella conversa sobre les vacances:

-I tu, què faràs per vacances? 

-Ah! jo aniré al poble! Tranquil·litat i bons aliments, i que em cuidin...