dimarts, 24 de març del 2015

Planeta de por

El cartell sobre el botó de l'ascensor anuncia, com un avís sinistre, la temuda planta: oncologia. L'estómac puja de cop com a les atraccions de fira. Em queden pocs segons per interioritzar i acceptar allà on vaig.
S'obren les portes i la llum que arriba de fora m'encega, reflectida en les parets blanques, no del tot asèptiques. I aquesta olor, que no cal explicar perquè tothom qui hi ha estat sap reconèixer com olor d'hospital, que és una barreja poc afortunada entre el verd de la roba del personal i la fredor metàl·lica dels llits.

diumenge, 1 de març del 2015

Planeta de conills

Recordo vagament haver entrat al pati de les vaques pujant per una escala de pedres a l'esquerra de la casa, amb el cap cot, com si fos el pobre conill.
(A mi, no m'agrada el conill).
-M'ajudaràs, oi nena? -m'havia dit la masovera, que s'ocupava de mi, accidentalment, aquell dia.
-Si –havia dit jo, ignorant el tràngol que vindria.
Només era una nena de ciutat passant les vacances a un petit poblet de l'Alt Empordà, i ni se m'havia acudit pensar en el tipus d'ajut que la dona em demanava.