Recordo vagament haver entrat al pati
de les vaques pujant per una escala de pedres a l'esquerra de la
casa, amb el cap cot, com si fos el pobre conill.
(A mi, no m'agrada el conill).
-M'ajudaràs, oi nena? -m'havia dit
la masovera, que s'ocupava de mi, accidentalment, aquell dia.
-Si –havia dit jo, ignorant el
tràngol que vindria.
Només era una nena de ciutat passant
les vacances a un petit poblet de l'Alt Empordà, i ni se m'havia
acudit pensar en el tipus d'ajut que la dona em demanava.