Tot
i el fred, el sol escalfa prou com per estar-se fora prenent el cafè.
Però hi ha algú concret. Algú que trencaria l’encant amb la seva
xerrameca imparable. O sigui que m’estaré a dins en la foscor.
M’assec i escolto les converses dels altres. Són una distracció
insuperable tot i limitada en el temps, o potser per això,
justament.