Són màgiques, les flames. Deu ser per
això que se'n diu la nit màgica, la d'avui, segons com no pots
deixar de mirar-les. Els passa igual als nens?
On és ara? Era aquí al meu costat fa
només un segon, no s'haurà acostat a la foguera oi? No, no... ja
sentiria els crits si es cremés. On és? Quan el trobi a mi si que
em sentirà.. si estava aquí mateix. Amb tant de fum i les flames de
cara no hi veig, és tant petit... si no he deixat de vigilar-lo ni
un moment, on és... Joan!