Quan
va baixar de l'autobús no sabia què faria. Va mirar al voltant i
res no li va interrompre la visió fins a l'horitzó. Va girar en
rodó, i en tota la volta completa res no va limitar la seva mirada
lliure. Un territori absolutament pla, sense arbres, ni edificis, ni
res. Només arena calenta i mar, i vent. Un vent lleuger, que
refrescava la seva ment cansada. Va veure uns flamencs a la
llunyania, cap a la zona més verdosa. La part més
aspra, on només s'hi veien platja i dunes, semblava deserta. Algunes
gavines esvalotades trencaven un silenci fictici, silenci només de
civilització, perquè el mar i el vent es feien sentir amb força.