Passegem pel camp primaveral una tarda molt
assoleiada, a la recerca d’una localització per a un encàrrec fotogràfic. Floretes
de tots els colors pessigollegen la mirada. Entre flor i flor, l’amo de la
vella casa cull unes fulles petites i se les posa a la boca.
–En vols? Són molt bones! es mengen en amanides –diu.
-No gràcies- dic jo una mica escèptica.
-Eren calèndules oi? el que ens va posar la teva
sòcia l’altre dia al pastís, vull dir. Eren molt bones i dolces, jo mai havia
menjat flors –aclareixo.