He
recuperat un vell rellotge de corda del meu avi. I un despertador
d'aquells que se senten a kilòmetres de distància, que fan vibrar
un petit martellet metàl·lic sobre una campaneta estrident. Cada
nit els dono corda amb la mateixa atenció amb que cuidaria un
tresor. Si no ho fes no podria llevar-me puntualment a les set del
matí, faci fred o calor. Aquests dies fa fred, però conservo la
roba de llit luxosa, moderna i urbana de la meva vida passada,
i quan cal hi sumo unes mantes de llana que he trobat dins el fons
d'un armari centenari. Beneïda moda eclèctica!