La metgessa parla a poc a poc,
esforçant-se per exposar-ho tot amb claredat. Té un aspecte afable,
sembla cansada, la seva veu ressona en la petita sala asèptica que
anomenen locutori 1. Duu una còfia de colors vius i alegres, gens
adients per a l'ocasió, una bata de color blau intens que jo
esperava de color verd poma, com abans. Miro de concentrar-me en el
que diu per no perdre el fil però de sobte els meus pensaments
s'emboliquen i es desboquen incontrolats.