Són màgiques, les flames. Deu ser per
això que se'n diu la nit màgica, la d'avui, segons com no pots
deixar de mirar-les. Els passa igual als nens?
On és ara? Era aquí al meu costat fa
només un segon, no s'haurà acostat a la foguera oi? No, no... ja
sentiria els crits si es cremés. On és? Quan el trobi a mi si que
em sentirà.. si estava aquí mateix. Amb tant de fum i les flames de
cara no hi veig, és tant petit... si no he deixat de vigilar-lo ni
un moment, on és... Joan!
Joan! Per què no s'aparta la gent, que no
veuen que he de passar? Què difícil... em sembla que ja he fet tota
la volta, on s'ha ficat? I si ara marxa perquè no em veu? Si s'ha
desorientat, enmig del fum i la calor del foc, no m'hauria d'haver
mogut de lloc, i si no em troba ara serà culpa meva, és tant
petit... i si... no no, això no és una pel·lícula, no se l'ha
endut ningú, on és? Joan! Joan! Ja fa cinc minuts que l'he perdut
de vista, és molt de temps, no em trobo bé, em marejo, el cor em va
a mil, Joan! Em falta l'aire, una mica, és tant fosca la nit! Si
m'allunyo de la foguera no el trobaré mai, i si ha anat a casa
perquè s'ha trobat sol, no sé si sap anar a casa des d'aquí, i si
marxo i ell em busca? Com l'hi diré al seu pare? No sóc una mala
mare jo, Joan! I tu què mires, m'és igual si em mireu, perquè
ningú no m'ajuda? Si tothom estigués quiet i en silenci segur que
el trobaria desseguida. Ja he fet dues voltes, em sembla, ja l'hauria
d'haver trobat, n'hi ha tants, i tant petits, i a contrallum no se'ls
distingeix gaire, quina calor que fa, potser tenia calor, l'he
abrigat una mica massa, i aleshores s'ha allunyat, però cap a on, en
quina direcció? No he vist cap amic seu, almenys els podria
preguntar. Si he d'avisar la policia em vindrà un atac, potser
hauria de fer-ho, ja fa més de set minuts que l'he perdut de vista,
em marejo, m'és igual si se m'embruta el vestit, aquí mateix a
terra, o cauré, no puc més, em roda el cap i tinc ganes de vomitar,
si algú li ha fet res al nen em moriré, no sé què fer, em
rebentarà el cor, va massa depresssa, quina calor, em falta l'aire,
no puc plorar, he de fer alguna cosa, que no li passi res si us plau,
Joan!
M'ha saltat a l'esquena, d'on surt? és
la seva olor, segur, pesa com ell, aquests bracets. Joan, on eres,
rei meu, no, ara no vull jugar, res de tat! Al darrera... em vull
fondre, quina vergonya, tota l'estona, m'han pres per boja, per
histèrica. Ara si que m'estiro llarga com sóc, ja és igual, vine,
vine, puja'm a sobre si vols, ja no ve d'aquí, ja sóc la persona
més ridícula del poble, et mataré si em tornes a fer una cosa
així, Joan...