diumenge, 19 de març del 2017

Hi ha coses que s'encallen

Hi ha coses que s'encallen a dins i no surten ni forçant les paraules. Fan mal com el plor truncat d'un nadó quan li falta l'aire, com l'aire gelat quan passa per la gola i arriba al pit en un cop sec després d'una alenada amb la boca oberta, com aquell perdó que mai vam demanar i que torna repetidament cercant la redempció.
Són coses que queden travessades en el temps, i des de dins es fan propietàries de la por i de les hores i les allarguen més i més fins a fer-les insuportables. La vida atrapada a la boca de l'estómac sense poder sortir, la mort lluitant per entrar-hi, i la digestió es fa impossible. Ningú no sap gestionar prou bé el patiment propi, i encara menys el patiment d'altri. Hi ha coses que les hem de vomitar per seguir endavant, és així.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris en aquest blog estaran sotmesos a moderació.