Hi ha coses que s'encallen a dins i no
surten ni forçant les paraules. Fan mal com el plor truncat d'un
nadó quan li falta l'aire, com l'aire gelat quan passa per la gola i
arriba al pit en un cop sec després d'una alenada amb la boca
oberta, com aquell perdó que mai vam demanar i que torna
repetidament cercant la redempció.
Són coses que queden travessades
en el temps, i des de dins es fan propietàries de la por i de les
hores i les allarguen més i més fins a fer-les insuportables. La
vida atrapada a la boca de l'estómac sense poder sortir, la mort
lluitant per entrar-hi, i la digestió es fa impossible. Ningú no
sap gestionar prou bé el patiment propi, i encara menys el patiment
d'altri. Hi ha coses que les hem de vomitar per seguir endavant, és
així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris en aquest blog estaran sotmesos a moderació.