dissabte, 9 d’abril del 2016

Planeta vampíric


Tot i el fred, el sol escalfa prou com per estar-se fora prenent el cafè. Però hi ha algú concret. Algú que trencaria l’encant amb la seva xerrameca imparable. O sigui que m’estaré a dins en la foscor. M’assec i escolto les converses dels altres. Són una distracció insuperable tot i limitada en el temps, o potser per això, justament.
Arribo amb la conversa a mitges i marxo sense haver-la sentit acabar, i d’aquell fragment en faig una nova vida, com un vampir en una glopada de sang. Una obscenitat perdonable… m’encanta!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris en aquest blog estaran sotmesos a moderació.