Planeta sense memòria

Avui fa un fred remullat, un fred que xopa aquests ossos vells i ens recorda amb avarícia que ningú té memòria per al nostre dolor. He esperat tant de temps en aquesta negror implacable que ja no sóc capaç de sentir passar els dies; vint-i-quatre hores o cent anys, on és la diferència?

Planeta de dones

Van decidir seure sobre una pedra solitària al mig del no res, a esperar el gran moment. S'hi van encabir tots tres de costat, molt junts, i es van cobrir amb la roba de colors per protegir-se del sol intens del migdia. Tot i la seva pell negra, al cap de pocs minuts les cames polsegoses els cremaven com fil-ferros, però la peça de roba acolorida no era prou gran per cobrir-los de cap a peus. A cap dels tres no se'ls va acudir moure´s de lloc, perquè allò que havien de veure compensaria aquelles petites incomoditats, i perquè no hi havia cap altre lloc on anar.