diumenge, 1 de març del 2015

Planeta de conills

Recordo vagament haver entrat al pati de les vaques pujant per una escala de pedres a l'esquerra de la casa, amb el cap cot, com si fos el pobre conill.
(A mi, no m'agrada el conill).
-M'ajudaràs, oi nena? -m'havia dit la masovera, que s'ocupava de mi, accidentalment, aquell dia.
-Si –havia dit jo, ignorant el tràngol que vindria.
Només era una nena de ciutat passant les vacances a un petit poblet de l'Alt Empordà, i ni se m'havia acudit pensar en el tipus d'ajut que la dona em demanava.

(A mi, no m'agrada el conill).
Només entrar al pati, l'olor de la quadra de les vaques, que l'aire havia vingut anunciant des que havíem sortit de Barcelona, es va fer tant intens que el meu nas delicat no podia suportar-lo. Si hagués estat olor de benzina, de pluja grisa, de pols de ciment, hauria estat una altra cosa. La masovera portava el conill penjant, ja mort, agafat pels peus.
-Vine! -em va dir- aguanta per aquí.
Assenyalava les potes. Jo no sabia què volia fer, però tot el meu cos, tens i tremolós, reconeixia el perill imminent. El meu jo fràgil no em va permetre moure ni un muscle. Amb els ulls esbatanats, vaig veure com el mosso de la casa s'acostava al crit de la masovera, i l'ajudava a consumar el seu crim horrible.Pobre conill.
Em vaig posar la mà a la cara inútilment, i vaig tancar els ulls amb força al mateix temps que encongia les espatlles. Encara recordo el so de la pell del conill desengantxant-se, al llarg, del cos prim i rosat de l'animal. Un soroll sord i raspós que se'm va fer etern i que encara ressona, cruel, dins meu. La masovera, àgil, ja havia llençat la pell de cotó fluix quan vaig obrir els ulls.
-T'agraden els conills?- em va dir ella somrient, aliena a les meves manies de criatura urbana.
-Són ben bonics, oi? I bons... ja veuràs, ja.
No vaig poder evitar comportar-me d'aquella manera.
-A mí no m'agrada el conill! -vaig xisclar com una nena malcriada davant la sorpresa de la masovera i la rialla oberta del mosso. No és un episodi que hagi de passar a la història, però a mi, encara no se m'ha oblidat.