Passo el matí cuinant un relat, creant una història, treballant-ne les parts, el desenvolupament, i crec que ja ho tinc. Una bona història que reposa sobre una bona idea que redactaré creativament en una horeta més. Però encara no. Deixem-ho reposar fins després de dinar. Aleshores, mentre cuino ara si, el dinar, sento les notícies. Han recollit mil persones més perdudes al mar mediterrani, entre les quals dos noiets molt jovenets que han perdut la seva mare a l'altra riba, abans de salpar. Que l'han perdut vol dir que ha mort sola allà.
I aleshores em pregunto si he de seguir inventant històries, si val la pena dir altra cosa que no sigui un crit contra la injustícia, contra la deshumanització d'aquesta societat nostra que sembla no tenir remei.
Em pregunto si no fan falta més Pregàries de Txernòbil, em pregunto si algun dia hauré adquirit ni que sigui una centèssima part de l'habilitat d'algú com Svetlana Aleksiévitx.
Avui ja ho deixo, demà serà un altre dia per seguir aprenent a explicar la injustícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris en aquest blog estaran sotmesos a moderació.