Aquella
nit de 1618, l'home fitava la casa de lluny, des de fora, embadalit
per la llum ataronjada que es veia sortir per la finestra. Va estar
observant molta estona arraulit en aquell llogarret perdut a peu de
muntanyes, en la tercera nit d'acompliment de la seva noble missió.
Anotava
en una llibreta petita de tapes de cuir molt fosc, tots els detalls
que no havia d'oblidar per emetre, posteriorment, un judici el més
documentat possible. Sentia el dolor punyent dels dits balbs a causa
del fred, però el pes de la seva responsabilitat el mantenia ferm en
la decisió de dedicar-se a aquella feixuga tasca que havia pres
temps enrere.
A dins
la casa, la jove mare coïa el pa mentre traginava una olla pesada i
voluminosa de ferro colat, des de la taula de fusta al foc a terra. En fer aquest gest una espatlla li va quedar descoberta fins gairebé
l'inici del pit, en relliscar-li la vella camisa, cordada de
qualsevol manera uns minuts abans, després d'alletar el seu nadó,
que per fi dormia satisfet al bressol.
L'home
que espiava va aprofitar l'oportunitat per anotar pulcrament a la
seva llibreta negra la paraula sensualitat, una més de la
llarga llista que ja acumulava. Però encara no en tenia prou per
estar segur de la seva opinió. Calia trobar, si de cas, una prova
irrefutable de les seves sospites, perquè les conseqüències del
seu informe podien ser tant transcendentals que no les podia prendre
a la lleugera. Si es confirmaven les seves impressions, hauria de
despullar-la, tirar-li aigua beneïda i esperar l'aparició de la
senyal del dimoni. En cas afirmatiu, les autoritats locals
l'enviaríem a la forca amb tota seguretat, i el poble quedaria
definitivament lliure dels seus encanteris malignes i del seu pacte
amb el dimoni.
Mentre reflexionava va observar el moviment definitivament sospitós: la noia va apropar-se a la forca i la va estrènyer amb els braços, i l'home va tenir la prova que havia estat cercant les últimes tres nits. Era la nit de Tots Sants i la bruixa abraçava l'estri sobre el qual cavalcaria fins a l'aquelarre demoníac, volant per sobre dels núvols.
Mentre reflexionava va observar el moviment definitivament sospitós: la noia va apropar-se a la forca i la va estrènyer amb els braços, i l'home va tenir la prova que havia estat cercant les últimes tres nits. Era la nit de Tots Sants i la bruixa abraçava l'estri sobre el qual cavalcaria fins a l'aquelarre demoníac, volant per sobre dels núvols.
A ella
se li va escapar una llàgrima recordant el seu home que no havia
pogut conèixer el seu fillet. Va morir a finals d'estiu mentre
treballava el camp, en el dia de batre. Aquell era l'últim
objecte que ell havia tocat. També seria l'últim que hauria de
tocar ella, nomenada bruixa des d'aquella nit.