Els desorientats

Quan va baixar de l'autobús no sabia què faria. Va mirar al voltant i res no li va interrompre la visió fins a l'horitzó. Va girar en rodó, i en tota la volta completa res no va limitar la seva mirada lliure. Un territori absolutament pla, sense arbres, ni edificis, ni res. Només arena calenta i mar, i vent. Un vent lleuger, que refrescava la seva ment cansada. Va veure uns flamencs a la llunyania, cap a la zona més verdosa. La part més aspra, on només s'hi veien platja i dunes, semblava deserta. Algunes gavines esvalotades trencaven un silenci fictici, silenci només de civilització, perquè el mar i el vent es feien sentir amb força.
Es va adonar que les olors éren diferents, més plaents, més nítides. Olor blava de vent, olor salada de mar, olor roja de llibertat. No es decidia del tot. Al Nord, la terra inundada dels arrossers. Al sud, aigua, i més aigua. De l'Oest havia vingut, i no hi havia marxa enrere. Quedava l'est, platja daurada i horitzó inestable, i el vent en contra, com sempre a la seva vida. Una petita motxilla era tot el que tenia per començar de nou, reduit el seu bagatge excessiu a quatre bons moments ben viscuts. Els qui havíen vingut amb el mateix autobús, carregats amb motxilles del mateix tamany que la seva, ja caminaven dunes enllà. Una fila de figures negres petites com formigues, retallades a contrallum, lleugerament inclinades endavant, mirant de cobrir-se la cara per evitar la sorra. En direcció a un lloc imprecís, sense nom ni adjectius, ni paissatge tant sols. Un munt de grans de sorra sota els peus dels desesperats, un únic camí possible. Va posar-se en marxa, i a mida que s'allunyava s'empetitia per esdevenir una formiga més. Els primers ja s'havíen fos per desaparèixer en la llunyania.

Ja no sortiríen a la foto, va pensar el conductor. Va afanyar-se a posar a punt el parassol i fer clic clic clic... unes ràfegues per documentar aquell nou viatge. La mateixa filera de formigues negres, el mateix vent, els mateixos granets de sorra. Es va afanyar a pujar altre cop a l'autobús, faria tard per recolllir el següent passatge. Va engegar el motor i va tornar per on havia vingut.

Les formigues van girar el cap i van veure com el monstre mecànic s'allunyava fins a desaparèixer.