He
recuperat un vell rellotge de corda del meu avi. I un despertador
d'aquells que se senten a kilòmetres de distància, que fan vibrar
un petit martellet metàl·lic sobre una campaneta estrident. Cada
nit els dono corda amb la mateixa atenció amb que cuidaria un
tresor. Si no ho fes no podria llevar-me puntualment a les set del
matí, faci fred o calor. Aquests dies fa fred, però conservo la
roba de llit luxosa, moderna i urbana de la meva vida passada,
i quan cal hi sumo unes mantes de llana que he trobat dins el fons
d'un armari centenari. Beneïda moda eclèctica!
El
pitjor és l'aigua freda. Ja no em dutxo de bon matí, ho faig a la
tarda. Aleshores tinc més temps per escalfar l'aigua en una cuina de
gas butà que vaig comprar de segona ma. La vaig trobar en una
botiga d'aquelles en les que el temps sembla aturat. Una botiga amb
un taulell llarg i estret, on un avi despatxa pacientment, la bata
grisa pulcrament planxada, les prestatgeries plenes a rebentar d'objectes
d'èpoques diverses, una vaixella al costat d'una cisterna, i el
compte fet a ma, calculat amb una ment entrenada i precisa.
Allà
també hi compro les espelmes, deu o dotze cada vegada. Al vespre
n'encenc dues, una sobre la taula, més petita, la llum justa per fer
una mica d'ambient mentre sopo. L'altra, ben grossa, és sobre la
tauleta de nit, així ara a l'hivern puc llegir sota les mantes. Si
té bateria, utilitzo el meu e-book. Igual que el mòbil, aprofito
per carregar-lo discretament a la feina. Crec que els companys no
s'han adonat de res. Twitter em dóna informació suficient per
mantenir-me al dia de les banalitats més actuals i seguir les bromes
pertinents, i puc llegir les notícies en les múltiples apps que
n'ofereixen. Fins i tot puc veure alguns programes de televisió al
mòbil, el meu últim tresor tecnològic.
Avui
he tornat a comprar a espelmes a la botiga vella. Quan l'avi me les
ha donat, per un moment no les deixava anar. M'ha obligat a mirar-lo
directament als ulls, uns ulls blaus valents. Van aprendre a
mirar durant la post-guerra.
-
Si vols, te'n regalo una de perfumada - m'ha dit, - ets molt bona
clienta, a tots els que compreu espelmes us faig aquesta oferta
especial. Per cada 12 espelmes, una de perfumada. Mira, te la dono de
canyella, t'agrada oi? I sense esperar resposta ha afegit: -
Perquè la casa faci bona olor. És important la bona olor.
Mentre
torno cap a casa, cada poques passes
m'arriba olor de canyella, de coco, de gessamí, de vainilla...
Som molts.
Som molts.