La Laura sempre arriba la primera a
l'oficina. En el silenci matiner les seves passes curtes i ràpides
se senten d'una hora lluny: clac clac clac clac.
El cos ben estirat, el cap enrere, la
pitrera prominent, decidida, com correspon a la seva posició de
secretària experimentada, la de més antiguitat. No s'oblida mai de
saludar la secretària del president de la companyia, els dies que
aquella se li adelanta:
- Bon dia, Genoveva
- Bon dia, bon dia – li contesta
l'altra, com qui no vol la cosa, gairebé sense mirar-la, no fós
cas que s'agafi alguna llibertat que no li toca.
La Laura obre el despatx del seu cap,
engega els llums, l'ordinador, i passa un drap de pols per la cadira
i la taula, que ja se sap que aquestes dones de la neteja... tot això
abans de deixar la bossa a la seva taula, engegar el seu ordinador, i
agafar la tassa del cafè. Mentrestant han arribat les seves
col·legues, gates velles totes. El mateix posat estirat, la mateixa
faldilla sota els genolls, els mateixos turmells gruixuts, les
mateixes pitreres prominents, el cabell ben marcat, com correspon a
la seva edat. I les mateixes queixes: un marit que no col·labora,
uns fills massa rebels, un bany massa petit, una pitrera massa
grossa... les rialles s'interrompen en aparèixer la Genoveva. Com
correspon a la jerarquia no escrita, la deixen passar davant en l'ús
de la cafetera, ja han vist que porta la tassa del President també.
Gairebé han acabat totes quan arriba
la becària, una jove desenfadada que porta els cabells curts, texans
gastats i caríssimes bambes de disseny ultramodern, que oculten unes
cames llargues i ben formades. Es fa el silenci instantàniament, i
cap dels cinc idiomes que parla la bella Lola serveixen per obtenir
la resposta de les arpies.
- Bon dia! (buenos dias, good morning, bonjour, buon giorno). Fa un cafè ràpid somrient i marxa
a mirar de demostrar el que val, a veure si pot quedar-se a
l'empresa.
Les velles glòries ja mormolen:
- De què va aquesta, quins fums!
- Mira que jo li baixo ràpid, cap
problema, saps? I la Laura:
- no t'hi hauràs d'amoinar gaire,
ja veuràs, si no para quieta a la cadira, mira, no hi té cap paper
a la taula, on s'és vist, si no li agrada treballar, tot el dia
voltant, reunió aquí, reunió allà.... com és que una becària
ha d'anar a les reunions? A mí que em perdonin, però potser hi va
per altres coses, ja m'enteneu...
I ja ha llençat la sospita, que serà
recollida i degudament escampada per les fidels subordinades en
aquesta jerarquia no escrita de l'adulació.
La bella Lola serà la propera víctima
de la mediocritat, l'enveja, l'amargor, la gasiveria, el color groc i
la falta d'imaginació. Abans, l'empresa ha perdut la bellesa i la
generositat professional de la Sofia, la Silvana, l'Audrey, la
Rihanna, la Beyoncé ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris en aquest blog estaran sotmesos a moderació.