18/08/2015
L'illa ens acull amb una familiaritat brutal: els mateixos paissatges mediterranis , si de cas una mica més erms, d'oliveres o camps daurats, saltats al fons de tant en tant, per turonets capitanejats per les torres de guàrdia d'antics castells ja oblidats. El mateix sol lluent i l'olor de farigola
, de vegades olor a cremat (de l'últim incendi). Les mateixes carreteres marcades d'un groc provisional eternament, durant quilòmetres, i quilòmetres de cons dalinians ara ves cap aquí, ara cap allà. Les cues inacabables sortint de la platja més bella, amb les aigües de color turquesa fins i tot sota la pluja estiuenca. I aquesta lleugeresa de les normes, flexibles d'acord a la simpatia de cadascú. L'hospitalitat i l'amabilitat dels pobles costaners, a les illes creuades un i altre cop per uns altres pobles, reiteradament vençudes però mai enfonsades. Aneu... aneu passant, que les illes sempre suren, també sota la tormenta.
L'illa ens acull amb una familiaritat brutal: els mateixos paissatges mediterranis , si de cas una mica més erms, d'oliveres o camps daurats, saltats al fons de tant en tant, per turonets capitanejats per les torres de guàrdia d'antics castells ja oblidats. El mateix sol lluent i l'olor de farigola
, de vegades olor a cremat (de l'últim incendi). Les mateixes carreteres marcades d'un groc provisional eternament, durant quilòmetres, i quilòmetres de cons dalinians ara ves cap aquí, ara cap allà. Les cues inacabables sortint de la platja més bella, amb les aigües de color turquesa fins i tot sota la pluja estiuenca. I aquesta lleugeresa de les normes, flexibles d'acord a la simpatia de cadascú. L'hospitalitat i l'amabilitat dels pobles costaners, a les illes creuades un i altre cop per uns altres pobles, reiteradament vençudes però mai enfonsades. Aneu... aneu passant, que les illes sempre suren, també sota la tormenta.