Pel carrer que porta a la plaça del Conservatori de música,
estret i fosc, els pares acompanyen la canalla a classe, no només per
ajudar-los a carregar els instruments i les motxilles, sinó també per la
desconfiança que genera el barri. El casc antic és orfe de comerços des de fa
molts anys, i s'ennegreix a la tarda vespre, com tots els cascs antics de totes
les ciutats grans i també petites.
Abans que s’ompli, entrat ja el vespre, de dones amb
faldilles potser massa curtes, de borratxos potser massa malalts, de joves
potser massa tronats i d’activistes potser massa somiadors, a la tarda, els
sons desafinats de flautes i violins acaronen la roba estesa als passatges
ombrívols i tristos on no toca el sol. Per una estona, sembla una tarda d'un
barri qualsevol.