És estranya la mort.
Després d'hores d'esperar-la no l'hem sabut reconèixer, ens ha agafat d'esquitllada i fent burla, amagant-se com un fugitiu.
Ha arribat sense grans escarafalls i sense fer-nos festes i se'ns ha endut amor i pena, tot alhora.
Però la mort té un color, el color de la lividesa, blanc groguenc, tot i que no l'hem vist fins després, fins que algú ha dit ja està.
I ja està.
Tant fàcil com això, tant simple que es fa difícil.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris muerte. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris muerte. Mostrar tots els missatges
dissabte, 8 d’abril del 2017
divendres, 10 de gener del 2014
Silencio.
Silencio. Ausencia. Pena. Vacío. Muchas preguntas
sin respuesta en una habitación que fué y ya no es. Una ilusión colapsó el
mundo, creció con su cuna, sus zapatitos,
su nombre precioso y su cariño, siempre presente. Un futuro soñado, de noches mal dormidas y
dulces llantos arropados con nanas, aprendidas antaño, surgidas de las raíces de
la tierra. El anhelo de una vida bañada por la inocencia, mejor y mas justa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)