Planeta ignorant

 La primera vegada que vaig tenir consciència del significat de la paraula ignorància era petit. Potser tenia 9 o 10 anys, no ho recordo gaire bé, devia fer quart de primària potser, el temps passa tant ràpid...

Tornava de l’escola amb el meu amic Marcel, un dels llestos de la classe. Un rosset eixerit amb mitja melena que les portava a totes de cul. Jugava bé a futbol, treia bones notes, es portava bé a classe, i tenia les motxilles més “cool” que us pugueu imaginar. Un triomfador, vaja.  Érem molt amics!

Ok, doncs passàvem pel costat del parc infantil tenint molta cura de ni trepitjar-lo, que ja érem a quart, i com qui no vol la cosa, dissimulant molt em va dir:

-Mira, són aquells.

-Qui? – vaig dir jo, que sempre em despisto.

-Aquells, els rarets... – i això ho va dir a cau d’orella. I jo:

-rarets? Quins rarets? I per què són rarets? Òndia Marcel, parla clar tío!

-Diu que són... són... ai! no em surt.... pertorbats em sembla que es diu, alguna cosa així com anats de l’olla i violents, com els serial killers pirats de la tele, que estàs empanat o què?

-No fotis! - reacciono ràpidament i obligada -òndia, diga’m qui són, que no els veig! I ell:

-Que necessites ulleres? Són aquells, els que tenen dos pares, pardal!

-Dos què?

-Dos pares - va sentenciar molt seriós - Per això són rarets.

-I si tenen dues mares? – vaig dir jo curiós.

Es va fer un silenci, el meu primer triomf ben assaborit de la vida, deixar en Marcel sense resposta...  però ell era un líder, ja ho he dit, i ràpidament va saltar: 

-dos pares o  dos mares, tío, que a la classe de llengua ja ens ho han ensenyat, que el masculí inclou els dos, mira que ets ignorant! Déu, tombo per aquí.

I va marxar cap a casa deixant-me callat i enfonsat a la misèria.  Vaig continuar el camí cap a casa tot sol i trist. No només havia oblidat les classes de llengua, sinó que no sabia distingir els nens rarets anats de l’olla pirats i serial killers que jugaven al parc amb els altres nens. 

I aleshores vaig pensar amb un somriure murri: “encara sort que els meus pares tenen dos amics gais a qui podré preguntar per sortir de la meva ignorància”.

© Esther Julià Girona, 2014

Inspirat en la notícia publicada a Europapress, a 27 de desembre de 2013 .El obispo de Segorbe-Castellón, Casimiro López, advierte en su carta dominical de esta semana de que el divorcio 'exprés' y el matrimonio homosexual provocan "el notable aumento de hijos con graves perturbaciones de su personalidad", así como "el desarrollo de un clima que termina con frecuencia en la violencia".