Planeta surrealista

Diuen que per ser escriptor has de saber escoltar, captar les històries al vol quan passen pel teu voltant, mentre prens el cafè o mires d'esbrinar si la corbata blava és millor que la vermella per al sopar de diumenge. Com un caçador. Però de vegades no cal, perquè hi ha històries que vénen a buscar-te, que et troben i se t'ofereixen, i per ser contades no cal afegir res. Aquesta és una d'elles.

Planeta epidemia

En Fidel va obrir l’ordinador per llegir els diaris digitals, com feia cada dia a trenc d’alba, abans d’anar cap a l’ hôpital. No es va sorprendre gaire de la notícia que va trobar a primera plana de tots els mitjans: el primer cas de contagi d’ebola havia arribat a Europa. A les seves capçaleres, tots destacaven que una treballadora d’un centre hospitalari havia donat positiu en les anàlisis, després d’haver tingut cura de dos missioners morts pel virus ebola. La tragèdia que feia mesos trencava els pobles negres del sud se sentia més a prop que mai al mal anomenat vell continent. Les alarmes s’havien disparat alterant la quotidianitat del nord cadacopmenysblanc però encara hipnotitzat pel miratge de la civilització occidental, on la vida havia oblidat feia temps la part fosca.