Ficcions de la memòria:Estambul

Recolzats a la barana del petit balcó circular que abraça la Torre Gàlata, igual que ho faria un vent suau, compartim el capvespre d’estiu d’aquest dia extraviat en el record. 
Un dia farcit d’aromes nous d’espècies, de camins i de mar, que es van arraulint poc a poc per desaparèixer amb el sol i deixar pas a l’olor fresca de la nit i als seus sons. La crida a la pregària acarona totes les parets i tomba totes les cantonades de les cases i entra en tots els sotans, banys, masmorres i cisternes d’aquesta ciutat que és una cruïlla, i després puja tots els minarets i arriba aquí dalt i ens embolcalla amb dolçor, a nosaltres que som estrangers en les paraules però no en l’esperit.

Planeta de Nits de Nadal

Ja són dos quarts de vuit i aquest matí tot està massa tranquil. Tinc aquella sensació burleta d’estar en territori equivocat a l’hora errònia, havent oblidat alguna cosa important sense saber ben bé el què, amb l’única seguretat de saber-me estrangera de mí mateixa. He aparcat sense problemes, per variar.

A través de la finestreta sembla que aquest tel de fredor emboirada vulgui ocultar, conscient de la data, les tristeses alienes, tant inconvenients, i de passada, les més íntimes.

Planeta sense memòria

Avui fa un fred remullat, un fred que xopa aquests ossos vells i ens recorda amb avarícia que ningú té memòria per al nostre dolor. He esperat tant de temps en aquesta negror implacable que ja no sóc capaç de sentir passar els dies; vint-i-quatre hores o cent anys, on és la diferència?

Planeta de dones

Van decidir seure sobre una pedra solitària al mig del no res, a esperar el gran moment. S'hi van encabir tots tres de costat, molt junts, i es van cobrir amb la roba de colors per protegir-se del sol intens del migdia. Tot i la seva pell negra, al cap de pocs minuts les cames polsegoses els cremaven com fil-ferros, però la peça de roba acolorida no era prou gran per cobrir-los de cap a peus. A cap dels tres no se'ls va acudir moure´s de lloc, perquè allò que havien de veure compensaria aquelles petites incomoditats, i perquè no hi havia cap altre lloc on anar.

Planeta de boletes

Ostres! Quin fred fa de sobte, tant bé que estava fa un moment, em sembla que m'ha despertat aquesta fredor que m'empeny a obrir els ulls sense tenir-ne ganes, tant a gust que he passat tot aquest temps, no sé què deu venir ara. Que em deixin tranquil·la, no tinc ganes d'obrir els ulls. I tot i que em resisteixo no puc evitar-ho. Apa, ja està, una escletxa de llum entra per les parpelles obertes, però m'encega i no veig on sóc. Hi ha soroll, una mica de soroll que no sé identificar, abans era un silenci plaent, ple d'ones sonores que em gronxaven, i ara cada segon que passa augmenta aquest brogit de fons, tant molest. Ara ja ho veig, són boletes! Boletes rodones que obren els ulls poc a poc, és un mar gegant de boletes fins ara silencioses. Dec ser una boleta jo!

Impressions des de terra sarda V

Encara és de nit quan enfilem el camí de tornada. Tot és fosc, i el cel farcit d'estels. La carretera buida, el nostre cotxe com un petit estel, sol en la grandesa de l'univers. Se sent l'olor del mar -anem resseguint la costa per embarcar en un ferry de línia regular- que entra per la finestra oberta, com la fresca que espavila els nostres cervells encara massa a prop del descans.

Impressions des de terra sarda IV

22/08/2015 19:00h. Nuoro.
És el moment dels pobles de la muntanya, dels homes rudes i forts com porcs senglars. És el seu torn. Han baixat carregats de pells, ossos i esquellots a l'esquena, acompanyats dels seus dimonis, i han envaït els carrers de la vila. Porten foc als ulls i brases sota els peus bruts, ovelles a les espatlles i banyes de cèrvol per corona, la cara negra de carbó, cadenes als peus

Impressions des de terra sarda III

19/08/2015 20:00h.
Des de dalt de la torre del castell és fàcil comprendre una illa. Aquesta o una altra qualsevol, situada al mig d'un mar immens però petit també, mediterrani, farcit de rutes comercials des de l'antiguitat. Des de dalt d' aquest turó vora el mar es domina tot el paissatge, a un costat l'aigua fins a l'horitzó, a l'altre camps fins al proper turó.

Impressions des de terra sarda II

18/08/2015
L'illa ens acull amb una familiaritat brutal: els mateixos paissatges mediterranis , si de cas una mica més erms, d'oliveres o camps daurats, saltats al fons de tant en tant, per turonets capitanejats per les torres de guàrdia d'antics castells ja oblidats. El mateix sol lluent i l'olor de farigola

Impressions des de terra sarda I

17/08/2015
22:15h. Salpem.
Encara es veu Barcelona al fons, i un tros més de costa. Hem sortit de port molt poc a poc, com qui no vol la cosa, a una velocitat prou bona per ser assimilada. A un ritme que permet la màgia de descobrir que hi ha un món més enllà del WiFi i el tràfec urbà. Passem poc a poc pel port de càrrega, que es mou potser, com nosaltres, en un travelling perfecte.