Planeta de boletes

Ostres! Quin fred fa de sobte, tant bé que estava fa un moment, em sembla que m'ha despertat aquesta fredor que m'empeny a obrir els ulls sense tenir-ne ganes, tant a gust que he passat tot aquest temps, no sé què deu venir ara. Que em deixin tranquil·la, no tinc ganes d'obrir els ulls. I tot i que em resisteixo no puc evitar-ho. Apa, ja està, una escletxa de llum entra per les parpelles obertes, però m'encega i no veig on sóc. Hi ha soroll, una mica de soroll que no sé identificar, abans era un silenci plaent, ple d'ones sonores que em gronxaven, i ara cada segon que passa augmenta aquest brogit de fons, tant molest. Ara ja ho veig, són boletes! Boletes rodones que obren els ulls poc a poc, és un mar gegant de boletes fins ara silencioses. Dec ser una boleta jo!

Impressions des de terra sarda V

Encara és de nit quan enfilem el camí de tornada. Tot és fosc, i el cel farcit d'estels. La carretera buida, el nostre cotxe com un petit estel, sol en la grandesa de l'univers. Se sent l'olor del mar -anem resseguint la costa per embarcar en un ferry de línia regular- que entra per la finestra oberta, com la fresca que espavila els nostres cervells encara massa a prop del descans.

Impressions des de terra sarda IV

22/08/2015 19:00h. Nuoro.
És el moment dels pobles de la muntanya, dels homes rudes i forts com porcs senglars. És el seu torn. Han baixat carregats de pells, ossos i esquellots a l'esquena, acompanyats dels seus dimonis, i han envaït els carrers de la vila. Porten foc als ulls i brases sota els peus bruts, ovelles a les espatlles i banyes de cèrvol per corona, la cara negra de carbó, cadenes als peus

Impressions des de terra sarda III

19/08/2015 20:00h.
Des de dalt de la torre del castell és fàcil comprendre una illa. Aquesta o una altra qualsevol, situada al mig d'un mar immens però petit també, mediterrani, farcit de rutes comercials des de l'antiguitat. Des de dalt d' aquest turó vora el mar es domina tot el paissatge, a un costat l'aigua fins a l'horitzó, a l'altre camps fins al proper turó.

Impressions des de terra sarda II

18/08/2015
L'illa ens acull amb una familiaritat brutal: els mateixos paissatges mediterranis , si de cas una mica més erms, d'oliveres o camps daurats, saltats al fons de tant en tant, per turonets capitanejats per les torres de guàrdia d'antics castells ja oblidats. El mateix sol lluent i l'olor de farigola

Impressions des de terra sarda I

17/08/2015
22:15h. Salpem.
Encara es veu Barcelona al fons, i un tros més de costa. Hem sortit de port molt poc a poc, com qui no vol la cosa, a una velocitat prou bona per ser assimilada. A un ritme que permet la màgia de descobrir que hi ha un món més enllà del WiFi i el tràfec urbà. Passem poc a poc pel port de càrrega, que es mou potser, com nosaltres, en un travelling perfecte. 

Planeta 43º

Li agradava la ciutat i tot allò que tingués aroma urbà, com el color gris dels murs de formigó, la remor constant de fons, que no permet el silenci, tant solitari, l'absència de nits negres, sempre hi ha una claror tènue, fins i tot les matinades d'hivern, el moviment constant, que no deixa espai a l'individu, ni a la reflexió, de resultat poc previsible... En resum, havia nascut per aixafar l'asfalt.

Planeta d'angoixa

Són màgiques, les flames. Deu ser per això que se'n diu la nit màgica, la d'avui, segons com no pots deixar de mirar-les. Els passa igual als nens?

On és ara? Era aquí al meu costat fa només un segon, no s'haurà acostat a la foguera oi? No, no... ja sentiria els crits si es cremés. On és? Quan el trobi a mi si que em sentirà.. si estava aquí mateix. Amb tant de fum i les flames de cara no hi veig, és tant petit... si no he deixat de vigilar-lo ni un moment, on és... Joan!

Planeta surrealista

Diuen que per ser escriptor has de saber escoltar, captar les històries al vol quan passen pel teu voltant, mentre prens el cafè o mires d'esbrinar si la corbata blava és millor que la vermella per al sopar de diumenge. Com un caçador. Però de vegades no cal, perquè hi ha històries que vénen a buscar-te, que et troben i se t'ofereixen, i per ser contades no cal afegir res. Aquesta és una d'elles.

Planeta sense sostre

Es va despertar amb els primers sorolls del dia, després d'un son fragmentat, intermitent, com moltes altres nits. Li hauria vingut de gust estirar-se per tocar amb els braços els extrems del món, però no va fer-ho, perquè va notar el fred de matinada, encara rondant. Va treure el nas per mirar què s'hi coïa al parc, aquell matí, i de moment tot estava ben tranquil i silenciós.