Planeta lluvioso

Hoy es un día de lluvia intensa y reparadora. Una lluvia que disuelve todo lo malo y renueva el aire, dejando ese verde olor a hierba fresca y limpia. Un día perfecto para quedarse en la casa, recostado en un sillón cómodo a la vera del hogar, que arde por primera vez este otoño recién estrenado. Veo el campo húmedo a través de la ventana, mientras paso página tras página durante horas, con cierta desidia. De vez en cuando cierro los ojos para disfrutar de la magnífica combinación que forma el sonido de las gotas y el crepitar de la chimenea, con ese olor ahumado de encina.

Planeta terra.

Encara no eren les dotze i l'activitat seguia essent frenètica a la cafeteria on treballava l'Alisson. Les converses barrejades, en veu massa alta, sobrevolaven tota la sala esdevenint un brogit de fons, com el d'un borinot, però molt més evident, molt més insistent i durador. Gairebé eixordador, combinant-se sense remei amb el xocar estrident de plats i tasses i culleretes i, per acabar la simfonia, l'explosió freqüent de l'escalfador de la llet de la cafetera. Mentre colpejava el filtre contra les escombraries i amb un gest hàbil el tornava a omplir amb cafè mòlt, va sentir per enèsima vegada aquella conversa sobre les vacances:

-I tu, què faràs per vacances? 

-Ah! jo aniré al poble! Tranquil·litat i bons aliments, i que em cuidin...

Planeta creat

Tot va començar fa una eternitat, quan el pare, enfilat dalt de bastides grandioses, tocava el cel amb els seus pinzells.

Fou aleshores quan vaig obrir els ulls per primera vegada, enmig del silenci i la frescor. Vaig sentir el cruixit subtil de les robes de seda i l'olor humida de l'aigua i la calç ben a prop, i vaig ser conscient per primer cop de la bellesa i la magnitud de la creació dels homes. La resistència i la voluntat del pare eren admirables; dia rere dia durant quatre anys, va treballar durament lluitant contra totes les adversitats: va afrontar el dolor dels ossos i dels muscles, forçat a estar sempre amb els braços i el cap alçats, en un escorç impossible; va afrontar el dolor de l'ànima després del gran fracàs inicial, havent de començar de nou després de consultar els grans mestres de l'època, en una lliçó d'humilitat difícil d'oblidar. El vaig veure passar gana i fred sense queixar-se, mogut per l'amor a l'art i als homes.

Gaza

Aquest és un blog que voldria ser de ficció literària. Malgrat això, aquesta vegada sento la necessitat d’escapar de les meves pròpies propostes i tocar de peus a terra, perquè no hi ha prou paraules per descriure l’atrocitat i l’absurd de les accions d’Israel sobre la franja de Gaza ni versió literària que pugui embellir un festí de sang i fetge com aquest.

Planeta perdut

Els nois es van esmunyir dins la biblioteca per la finestra del carreró del darrera, encoratjats per la foscor de la nit i la fresca de l’estiu. Havíen intimidat a un noiet perquè els la deixés oberta durant la tarda, assegurant-li que si no ho feia, ho pagaria car al setembre, quan comencés a l’institut. L’autoritat d’aquests mafiosos de pati d’escola els venia conferida per drets adquirits durant anys de costums i normes no escrites, esdevingudes universals. Els joves corpulents trien quina part del pati i del carrer és la seva, i fan fora els mosquits esquifits que arriben amb ulls esbatanats, temorosos d’aquest nou hàbitat desconegut.

Planeta de records

El vell vidu esprimatxat va vestit com sempre, amb la gastada samarreta del seu admirat Iggy i duu, com ell, els cabells blancs ben llargs. Com cada matí a primera hora, ha sortit al balcó per ocupar-se de l'única cosa que li és necessària en aquesta vida: el seu llorer.

És un llorer ric en color verd i voluptuós, de poca alçada, plantat en un preciós test d'un blanc immaculat. L'home llarguerut s'acota corbant l'esquena encara flexible i en neteja les volutes clàssiques amb una dedicació extraordinària, perquè llueixi sempre com el primer dia. També neteja les fulles per totes dues cares, ara les branques de la dreta, ara de l'esquerra... i aixi va passant parsimoniós, tot el matí. Poc abans del migdia, escolta The Passenger i s'asseu una llarga estona a mirar l'arbust, inclinant el cap cap a la dreta mentre fuma una mica de maria. Poc a poc el seu cos s'ajusta, encongint-se, a la petita cadira de vímet, mentre somriu absorbit per algun record.

Planeta en filera.

La noia del final duu un mocador de color lila amb unes floretes rosades i grogues, tibat enrere i lligat a la nuca amb un nus que sembla un petit monyo. És jove i bonica i té la cara rodona i uns llavis rosats, que acaben de petonejar el nadó que bressola. Amb un gest entrenat pica la mà del petit que salta al seu voltant i que acaba d'acaronar encuriosit launa rasta de la llarga cua que lluu el noi de davant. És molt alt i prim i l'acompanya un gos pataner que marca les costelles, i una altra noia igualment prima. Van vestits amb roba gastada de colors vius que forma una combinació tan extremada com ells mateixos. Ella intenta endevinar ben concentrada com s'ha elaborat el coll de ganxet finament teixit amb fil rosa que reposa sobre l'espatlla corbada de l'àvia que li dóna l'esquena.

Planeta de reyes

Érase una vez un magnífico reino formado por vastos territorios de gran belleza; un antiguo imperio de enormes riquezas y voluntades férreas, forjado a base de lejanas y valiosas conquistas.

Un rey benévolo y longevo gobernaba este paraíso, cruce de culturas encontradas. 

Era este reino un hervidero de viajeros y comerciantes de todas las razas y colores, que transitaban antiguas rutas comerciales: caminos que unían el norte y el sur por tierra firme, y occidente con oriente, por mar. Un enredo de religiones y lenguas desconocidas levantaban templos a su paso, soliviantando las creencias establecidas.

Planeta lluitador

Avui serà un dia èpic per a aquest cos estimat que habito plàcidament des de fa tants anys. Jo, hoste atemporal d’una pell bruna, temperada a base de cops al ring igual que a la vida, trauré foc pels queixals altre cop, tal és la meva naturalesa llegendària. Conec cada racó d’aquesta llar amable. Des d’aquestes espatlles musculoses on reposo el meu cap, llisco avall resseguint cada corba d’una esquena mai doblegada, i baixo fins la cintura per reposar sobre el maluc la meva cua poderosa.

Ella mai em demana res, només em vigila de tant en tant, d’esquena al mirall, girant el coll enrere. I és en aquests moments escassos que perdo la noció del temps en reconèixer la mirada de la bellesa, i em deixaria matar faltant a la meva condició, si a ella li fós plaent.

Planeta multicolor

Abrió los ojos y todo le pareció muy confuso. No veía con claridad y se mareaba un poco. Tardó unos minutos larguísimos en recordar algo que le dejó suspendido en el abismo: un joven negro cruzaba justo por delante de su coche nuevo en el preciso instante que hundía el pié para provocar el acelerón brusco, buscando notoriedad callejera. Por un instante no supo identificar el motivo de su angustia y dudó si sufría por el destino de aquel desgraciado o si le atormentaba no encontrar en su memoria la intención de haber frenado. En seguida se dio cuenta de que lo único que le importaba en relación al atropello era las consecuencias penales que podría acarrearle.

No era más que otro inmigrante, se dijo. Y sintió el resentimiento crecer a su alrededor, por los tres años en la lista del paro y la maldita crisis. Y por el tío extranjero campando tan pancho delante de él.... joder! Que puto país de mierda!

Inclinó la cabeza a su derecha y vio un montón de tubos y cables conectados a su cuerpo, pero no sintió dolor. Un líquido caía gota a gota por un tubito desde una bolsa colgada por encima de su cabeza. No sentía nada salvo rabia y odio por aquel cabronazo que se había cruzado en su camino. Se tensó lo suficiente como para notar unos puntos de sutura tirando en su brazo; una cicatriz larga cruzaba por encima de su esvástica, antes tatuada en el antebrazo, ahora ya sólo una línea difusa y ensangrentada.

Cuando intentaba incorporarse entró la enfermera.