Pregària

Passo el matí cuinant un relat, creant una història, treballant-ne les parts, el desenvolupament, i crec que ja ho tinc. Una bona història que reposa sobre una bona idea que redactaré creativament en una horeta més. Però encara no. Deixem-ho reposar fins després de dinar. 
Aleshores, mentre cuino ara si, el dinar, sento les notícies. Han recollit mil persones més perdudes al mar mediterrani, entre les quals dos noiets molt jovenets que han perdut la seva mare a l'altra riba, abans de salpar. Que l'han perdut vol dir que ha mort sola allà. 
I aleshores em pregunto si he de seguir inventant històries, si val la pena dir altra cosa que no sigui un crit contra la injustícia, contra la deshumanització d'aquesta societat nostra que sembla no tenir remei.

Planeta temps

El dia més llarg de l'any s'extingeix poc a poc,

i la penombra es perllonga fins al límit d'allò possible.

Sembla que la llum refusa desaparèixer

avui més que cap altre dia.

Han passat setze anys des de la primera vegada

que al jardí hi van lluir ulls rodons d'innocència

i panxes inflades.

Planeta injust?

Si, aquesta jaqueta, aquesta de color verd. Talla 42. No està malament per la meva edat, oi? Cinquanta tres anys i solter! Solter! I apa, de vacances i a viure la vida. Està bé, oi?

Però mira, és que la dona m'ha deixat.

Només per aixecar un dit, ja veus noia, tots els problemes que tinc.  Coses que passen, oi? M'ha deixat i ja està amb un altre. Aviat sortirà el judici.  

Planeta de filats

La nena s’ha mig despertat en deixar de sentir el balanceig que ocupa la major part del seu temps, però vol mandrejar el son una mica més, mentre espera que el moviment torni a començar. 

Li sembla que la parada s’allarga eternament i ja ha obert els seus ulls negres, plens de preguntes. Davant seu, el rostre del pare, que la porta sempre a sobre. Darrera el pare, un filat.

—Per què? —assenyala amb el dit i mira el seu pare.

—No podem passar, esperarem.

—I per què?

—No podem fer res més.

—Per què?

Planeta vampíric

Tot i el fred, el sol escalfa prou com per estar-se fora prenent el cafè. Però hi ha algú concret. Algú que trencaria l’encant amb la seva xerrameca imparable. O sigui que m’estaré a dins en la foscor. M’assec i escolto les converses dels altres. Són una distracció insuperable tot i limitada en el temps, o potser per això, justament.

Planeta de traïcions

Estimada Emma,

ja fa gairebé sis mesos que vam arribar a aquest bell continent que ara és la nostra llar, i fins ara no he trobat ni un sol segon per escriure't, tal i com et vaig prometre. Ens passem el dia treballant de sol a sol per evitar que la terra ens venci en aquesta lluita per la vida, però crec que mai no havia estat tant feliç com ara que el futur es tant incert. Aquí la vida no és fàcil perquè el poder de la creació es fa sentir sovint amb tota la seva fúria, i la parca teixeix molt a prop de tots nosaltres.

Ficcions de la memòria:Estambul

Recolzats a la barana del petit balcó circular que abraça la Torre Gàlata, igual que ho faria un vent suau, compartim el capvespre d’estiu d’aquest dia extraviat en el record. 
Un dia farcit d’aromes nous d’espècies, de camins i de mar, que es van arraulint poc a poc per desaparèixer amb el sol i deixar pas a l’olor fresca de la nit i als seus sons. La crida a la pregària acarona totes les parets i tomba totes les cantonades de les cases i entra en tots els sotans, banys, masmorres i cisternes d’aquesta ciutat que és una cruïlla, i després puja tots els minarets i arriba aquí dalt i ens embolcalla amb dolçor, a nosaltres que som estrangers en les paraules però no en l’esperit.

Planeta de Nits de Nadal

Ja són dos quarts de vuit i aquest matí tot està massa tranquil. Tinc aquella sensació burleta d’estar en territori equivocat a l’hora errònia, havent oblidat alguna cosa important sense saber ben bé el què, amb l’única seguretat de saber-me estrangera de mí mateixa. He aparcat sense problemes, per variar.

A través de la finestreta sembla que aquest tel de fredor emboirada vulgui ocultar, conscient de la data, les tristeses alienes, tant inconvenients, i de passada, les més íntimes.

Planeta sense memòria

Avui fa un fred remullat, un fred que xopa aquests ossos vells i ens recorda amb avarícia que ningú té memòria per al nostre dolor. He esperat tant de temps en aquesta negror implacable que ja no sóc capaç de sentir passar els dies; vint-i-quatre hores o cent anys, on és la diferència?

Planeta de dones

Van decidir seure sobre una pedra solitària al mig del no res, a esperar el gran moment. S'hi van encabir tots tres de costat, molt junts, i es van cobrir amb la roba de colors per protegir-se del sol intens del migdia. Tot i la seva pell negra, al cap de pocs minuts les cames polsegoses els cremaven com fil-ferros, però la peça de roba acolorida no era prou gran per cobrir-los de cap a peus. A cap dels tres no se'ls va acudir moure´s de lloc, perquè allò que havien de veure compensaria aquelles petites incomoditats, i perquè no hi havia cap altre lloc on anar.